@valldignaCAT #exclusiva #entrevista @m92rovira #CampanerFestivern’16

December 20, 2016

 

 

#entrevista @m92rovira #CampanerFestivern’16

 

Marc Rovira i Domènech va néixer l’any 1992 en un petit poble de 150 habitants anomenat Can Cartró, pròxim a Vilafranca del Penedès, terra de vins i caves. Actualment treballa com a tècnic en prevenció de riscs laborals en una empresa alemanya ubicada a la província de Barcelona. Periquito (seguidor RCD Espanyol), d’esquerres i independentista, són trets característics que el podrien definir però si n’hi ha un d’important que marca el seu dia a dia és la gran passió que sent per la música amb la seva llengua. Des de que té carnet de conduir que visita cada racó dels Països Catalans per acudir a algun esdeveniment relacionat amb la música que escolta i evidentment el Festivern no és una excepció. 

 

 

 ENTREVISTA a Marc Rovira campaner d’enguany al Festivern 

  • La crida d’enguany “Ho petarem tot”: un crit de guerra, insinuació sexual, o missatge polític encriptat?

Per mi ho engloba tot! Es tracta d’una expressió molt polivalent que casualment descriu a la perfecció el que busca el Festivern, tant en l’aspecte de festa com en el de lluita. Pot servir com a crit d’eufòria abans d’un concert o com a missatge polític molt similar i equiparable a eslògans de partits de l’esquerra independentista com per exemple “ho volem tot” o “governem-nos”.

  • Què significa per un principatí esdevenir la icona mediàtica del #Festivern1617? Ha influït la teva activitat a les xarxes socials?

És un autèntic honor que la meva frase, en aquell context de total d’eufòria i espontaneïtat hagi pogut tenir tanta repercussió fins a convertir-se en la frase del Festivern d’enguany. Pel que fa les xarxes socials, sí és cert que des que es va publicar el vídeo promocional presentant-me, diverses persones m’han agregat ja sigui per curiositat, per felicitar-me o, fins i tot, per debatre.

 

  • Quants cops has visitat les nostres contrades? A quantes edicions del Festivern has assistit?

A Tavernes de la Valldigna no hi havia estat mai ja que va ser la meva primera edició del Festivern… però la primera de moltes, això ho tinc claríssim! Durant l’any passat també vaig baixar a altres poblacions alacantines com Pego a acomiadar la Gossa Sorda i també a Ontinyent al festival Diània.

  • Veus en el festivern un esdeveniment semblant a altres festivals. Es diferencia en alguna cosa?

Tant al Principat com al País Valencià es munten altres festivals amb cartells del mateix tarannà, però el festivern és únic en diversos aspectes. En primer lloc per l’època de l’any i en segon lloc la ubicació, un entorn privilegiat acampat entre camps de tarongers i estar rodejat de muntanyes i també pel que fa la música, trobem un dels cartells més complets en la nostra llengua, malgrat les adversitats que a vegades això pot suposar. Tot i que per sort, en aquests moments la música en valencià ho està, mai millor dit, ho esta petant. Després també tenim tornejos, xerrades, concursos que encara fan el festivern més gran.

  • Coneixes altres indrets valldignencs no festiverners?

L’entorn de la Valldigna és realment privilegiat. Per una banda trobes un paisatge de muntanyes que envolta la comarca i per l’altra una gran extensió de platges. Amb els amics ens vàrem aventurar pujar la muntanya de les Creus. Uns veïns ens varen recomanar una ruta però cal dir que vàrem fracassar en l’intent de pujar el cim ja que se’ns va fer de nit.  Un dels llocs que no he estat però que sento curiositat per veure aquest any quan baixi cap al Festivern és la plaça en memòria de Guillem Agulló situada al Monestir de Simat. Una víctima del feixisme que mai oblidarem. Espero que serveixi això de precedent i exemple per altres ajuntaments que no es dignen ni a retirar estàtues en honor a la lacra del “cerillita”.

  • Què opines del recolzament implícit i explícit al col·lectiu #LGTBI? Esdevindrà el festival valldignenc com a referent d’espai antihomòfob i exempt de qualsevol tipus de violència?

Per una banda és trist que avui en dia aquest col·lectius encara s’hagin de defensar, significa que alguna cosa no estem fent bé. És evident que hi ha una part de la societat que no respecta tot allò que els seus ulls veuen estrany, creant així un “odi al diferent”.  Ja sigui per temes d’orientació sexual, raça, gènere, ideologia política… O el que sigui.  D’altra banda és una sort que existeixin espais que promoguin la tolerància i el respecte envers tots aquests col·lectius com el Festivern. El missatge és clar: no volem ni homòfobs, ni racistes, ni masclistes al festival… evidentment botiflers tampoc!

  • Des del desconeixement del sud i amb el referent valencià del LEVANTE UD et preguntem: Un “perico”… Independentista? Catalanista?

Que molta gent vegi com una incongruència que un seguidor del RCD Espanyol pugui ser catalanista i independentista és una realitat. De fet sempre és un dels motius de debat quan conec algú i li dic que sóc perico.   Des dels mitjans del Principat sempre s’ha volgut vendre la imatge que per ser un “bon català” has de ser del Barça, votar Convergència i que t’ha d’agradar el pa amb tomàquet… Doncs jo només em quedo amb aquest últim.   Com tants d’altres, són estereotips i prejudicis que de mica en mica espero que es vagin eliminant ja que en som molts els que defensem el dret a l’autodeterminació del nostre país però preferim el blanc-i-blau. Un bon exemple, Gabriel Rufian, diputat d’ERC al congrés i un gran seguidor del RCD Espanyol.

  • Tu jugues a futbol? En quin equip?

Jugo al equip del meu poble, el C.F. Can Cartró. Com a curiositat diré que el poble és el més petit de Catalunya amb equip de futbol federat. Actualment estem obtenint bons resultats que ens permeten poder lluitar per pujar de categoria.

  • Quina cançó en la teva llengua t’agrada més? I el teu grup referent?

Quedar-me amb una de sola és ben difícil, depenent del moment i l’estat d’ànim en prefereixes una o altra. Però una de les cançons que em motiva més és “Canviarem la història” d’Inadaptats on, només el títol, ja ho diu tot. El meu grup per excel·lència, sense cap mena de dubte és Obrint Pas, però no puc deixar d’esmentar altres grans referents musicals com Brams, La Gossa Sorda, Aspencat, Cesk Freixas, ZOO o Auxili.

  • Tots aquests referents que comentes són dels Països Catalans, en tens d’estrangers? Quina és la teva cançó preferida en llengua estrangera?

Per descomptat, a la meva llista d’Spotify no hi falten grans grups espanyols com Boikot, Habeas Corpus o Ska-P i també de bascos com SA, Kortatu, Gatillazo o la Polla.   En llengua estrangera, una de les cançons que considero un autèntic himne és “No hay tregua” de Barricada. Amb els amics, sempre que sona, ho donem tot.

 

 

 

 

 

Please reload

© 2023 @valdignaCAT

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now