El #valencià de la #Valldigna és ric en localismes que el fan únic #JoanGiner @laveupv

June 26, 2016

 

 

Joan Giner, l'autor d'El valencià de la Valldigna, ha dedicat un poc del seu temps a explicar a La Veu com d'importants són aquests estudis dialectològics. Concretament, Giner definia aquest tipus de llibres com a “polièdrics” perquè tenen interessos des de moltes vessants. D’una banda, serveixen per a deixar constància d'un parlar tradicional, però també, de l’altra, ens ajuden a poder apreciar com de grans són les diferències entre el valencià dels més majors i el de la joventut. Fins i tot, es poden apreciar diferents rastres entre les modalitats lingüístiques. Així com unes ruïnes expliquen les construccions que hi ha hagut en un lloc determinat, les paraules també expliquen quines civilitzacions, pobladors i repobladors ha tingut un poble en concret.

 

Un altre aspecte pel qual aquest tipus de llibres són importants, segons Giner, és per la seua part emotiva, perquè llegint-los ens sorprendrem pensant en els nostres avis o els nostres pares. Cal destacar també, potser, una finalitat superior com és fer-nos saber quines són “les formes vives que existeixen en els pobles a l'hora de fer diccionaris”. L'autor posava l'exemple de 'franja' com a sinònim del conegut castellanisme 'flequillo', que podria ser una aportació correcta normativament per tal de substituir la incorrecta.

 

Actualment, l'autor d'aquest estudi dialectològic s'ha posat les piles i està removent la pàgina de Facebook del llibre per poder donar-li més difusió mitjançant diferents mapes que ixen de l'anàlisi de les entrevistes realitzades a la gent major de Tavernes, Benifairó, Simat, Barx i el Pla de Corrals. A més, també està en marxa, en la pàgina de Facebook, un sorteig d'un exemplar d'El valencià de la Valldigna fins el dilluns 27 de juny.
 

Aquesta anàlisi del parlar de la Valldigna té aspectes molt destacats, ja que es tracta de nuclis urbans molt propers que presenten una variació sorprenent, afavorida per factors com la proximitat del valencià central i la influència de la Costera en pobles d'interior. Un bon exemple del fet que tenen diferents influències és el que es presenta a la portada del llibre: 'bufa', 'bomba', 'rosa' i 'monja'. Tots aquests mots s'empren a la Valldigna per referir-se al que els veïns del nord dirien ‘crispeta’; però el més curiós del cas és que aquestes 4 variacions es donen en tan sols 5 poblacions a pocs quilòmetres de distància. Giner destacava també que el seu llibre serveix tant per veure aquestes variacions internes com per veure'n d'externes, sempre comparant amb els altres parlars contigus. 

 

La geografia, segons l'autor d'aquest llibre, defineix en bona part el lèxic, així com diferents maneres de pronunciar. “Les muntanyes marquen límits”, encara que potser ara amb les noves tecnologies es desdibuixen, ja que s'aprecia una certa homogeneïtzació en la gent més jove. “Els majors han heretat la llengua de manera tradicional, de pares a fills”, però actualment no es respecta tant eixa tradició perquè la gent jove rep influències des dels “mitjans, l'escola, etc.”, segons afirma l'autor.
 

 

També, la història i el pas de diferents repobladors afecten els parlars i, en el cas de la Valldigna, Joan Giner ha trobat algun cas que podria considerar-se un mallorquinisme com, per exemple, 'pebre', que apareix a la zona de la Safor i la Valldigna, Cambrils i també a les Balears, en la seua variant 'prebe'.

 

Tesi

 

Giner ens explica que El valencià de la Valldigna és un tros de la seua tesi, actualment acabada, però pendent de publicar. Quan va començar a treballar en la tesi s'inicià en la zona que més li toca de prop i, en rebre el premi de la Mancomunitat de la Valldigna, va procedir a la publicació conjuntament amb la Universitat de València.
 

Please reload

© 2023 @valdignaCAT

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now