✍ ES BUSQUEN FALLERES ‘BEAR’ I ‘BUTCH’ PER A LA CRIDA
València i una part important del País Valencià estan vivint durant aquests dies una festa tan popular i coneguda internacionalment com les falles. Una festa amb uns orígens populars i satírics de la qual es van apropiar primer les classes dominants i el franquisme després per fer-la una eina de difusió dels seus valors. Una festa que actualment és plural quant a colors polítics que hi conviuen a les diferents comissions falleres. Entre les falles progressistes les més conegudes i reconegudes són Arrancapins i Na Jornada, mentre que a les comarques la inspiració valencianista té més presència i en algunes és majoritària. Per entendre la complexitat de la matèria cal llegir els articles Les falles silenciades, i també l’article El món a l’inrevés que ens expliquen els seus orígens, història i possibilitats. No hi havia hagut fins ara cap sortida de l’armari vinculada a les falles similar a la que enguany s’ha fet a partir de la revista EGF and the City, destinada a públic LGTB. Han publicat en portada la imatge de dues falleres besant-se que ha generat polèmica a les xarxes socials, com ara a la pàgina de Facebook Les falles la millor festa del món. Una acció valenta protagonitzada per dues falleres que són parella a la vida real i que han estat entrevistades pel diari valencià Levante-EMV. Malgrat que una d’elles indica que una lesbiana mai podrá arribar a ser fallera major de València, asseguren que han rebut sobretot felicitacions per la portada i assenyalen que el món faller no és tan conservador com es creu. Incomprensiblement encara no s’havia visibilitzat el col·lectiu LGTB en una de les mostres més populars de la cultura valenciana. El moviment LGTB valencià, entre les diferents entitats de forma destacada Lambda València, ha treballat la qüestió de les falles amb diferents campanyes, però s’ha de reconéixer que la portada d’aquest any és un gran pas endavant en visibilitat. El Col·lectiu Lambda de València atorga, des de fa 12 anys, el Premi Arc Iris a la falla que millor tracte la diversitat sexual, familiar i de gènere. La campanya “Per Falles, bunyols i condons” aborda la conscienciació en el sexe segur. A més, també s’ha actuat per conscienciar sobre frases habituals de la festa però de contingut LGTBfòbic com ara “maricón el que no bote”, o la frase del dia de la “cremà”, quan els bombers arruixen la falla per evitar que el foc es descontrole, i es crida “bombero maricón” per “aiguar” la festa. De tota forma, es fa evident que encara queda camí per recórrer i perquè el col·lectiu estiga present en la festa amb normalitat. Les campanyes de les entitats i la portada de dues falleres d’enguany contribueixen de forma clara. El problema no són els comentaris més reaccionaris de les xarxes a la portada de falleres lesbianes: “Hasta en la sopa!!! Es que sois pesaditos leches… Los heteros no vamos poniendo cartelitos de este tipo… Solo buscáis el escándalo”, que són minoritaris. Per sort estem més avançat del que podria semblar. Potser, el que més hi ha és gent que senzillament no està a acostumada a relacionar la festa amb la realitat del nostre col·lectiu. Per això és important que es veja allò que molts ja viuen d’amagat o sense projecció pública. El que, per alguns, és un escàndol si ho fem habitualment, deixarà de ser-ho. Falleres bear i butch per a l’any que ve Per això, i trencant un altre dels tòpics dels valencians, el de la improvisació constant del pensat i fet, plantege amb previsió -de cara a l’any proper- que el col·lectiu LGTB participem de la forma més innovadora, trencadora i provocativa possible en una festa que necessita una bona sacsada de modernitat. Si dues falleres besant-se han estat capaces d’escandalitzar a alguns, que es preparen. Ho dic públicament: Busque fallera bear (és a dir gai bear disposat a vestir-se de fallera i ser la primera fallera barbuda de la història) per participar animada i animosament en la Crida, a les “mascletaes” o a la Intifalla. I també falleres butch (que estiguin disposades a vestir-se com ho fan tradicionalment els fallers homes que acompanyen a la fallera) perquè vagin agarrades dels braços de la fallera bear i que puga lluir així a dues “tiarronas” al costat. I si pot ser que siguem molts. Si més no, riurem una estona. Per desgràcia, l’apropiació franquista de les falles que abans citava va fer que molts dels sectors més avançats de la societat valenciana van renunciar a elles, ja que les van veure com alguna cosa casposa i carca. Les falles són de tots, també del col·lectiu LGTB, però això les hem de fer tan nostres com de la resta de la societat, tenim molt a guanyar. Vicent Canet
L’autor d’aquest article d’opinió és periodista i ha treballat tant en mitjans de comunicació, com en comunicació corporativa i 2.0. A més, és Valencià de naixement i barceloní per decisió pròpia. Per una altra banda, ha participat de diferents moviments associatius LGTB i ha col·laborat en diversos mitjans especialitzats en temàtica LGTB i amb el llibre “La història del moviment gai a la clandestinitat del franquisme”, d’Armand de Fluvià. Actualment participa del projecte IDEMTV, amb dos professionals més.